Actualitat

Catalunya, un únic aerogenerador en 10 anys

2 desembre 2021

1. Sílvia Paneque
«Se segueix amagant que el Govern de la Generalitat no està disposat a dir on i com vol fer un model energètic propi de renovables per a Catalunya»

Amb el nou decret 24/2021 que el Govern de la Generalitat vol convalidar els pròxims dies, el Departament d’Acció Climàtica aturarà els 10 GW de renovables que el Decret 16/2019 havia impulsat. El teixit econòmic ho ha lamentat i la resposta de la conselleria ha estat que hi havia una “sobreabundància” de projectes.
 
El nou decret 24/2021 d’ERC és una esmena a la totalitat del 16/2019 de Junts per Catalunya. És cert que l’impuls a les renovables hauria d’haver anat precedit per una planificació clara d’on i com hi haurà renovables a Catalunya. Però no es presenta aquesta planificació que ha de ser pactada amb el conjunt dels territoris. Únicament es vol aprovar un seguit de condicions per obstaculitzar i aturar la majoria de projectes que s’havien presentat fins ara a Catalunya, perquè hi ha “sobreabundància”. La realitat de les dades, tanmateix, indica tot el contrari.
 
Els informes dels tècnics de la Generalitat del Proencat 2050 treballen en la hipòtesi que Catalunya requerirà 63 GW de potència de generació de renovables per fer efectiva la descarbonització. Hi ha prediccions futures en una forquilla entre 48.200 GW i 68 GW, però els 63 GW són els que es deriven de l’informe del Proencat 2050 de la mateixa Generalitat de Catalunya.
 
Catalunya avui disposa de 1.268 paupèrrims MW de renovables, només un 2,01% dels 63 GW de renovables totals que necessitem per a la descarbonització de Catalunya el 2050 i molt lluny dels 12 GW que necessitaríem en funcionament pel 2030. Amb aquest escenari, la consellera creu que hi ha una “sobreabundància” de projectes? L’acció de Govern de l’última dècada ha estat només la instal·lació d’un únic aerogenerador, necessitem 10 GW addicionals abans del 2030 i la resposta d’aquesta conselleria és una moratòria tàcita.
 
El president Aragonès i la consellera Teresa Jordà han insistit també a parlar de “microgeneració de renovables participades”. Autoconsum i parcs de menys de 5 MW que són els que agraden a la conselleria, segons les seves pròpies declaracions. Escoltant-los sembla que amb la placa al costat de casa, petita i dissimulada, ho farem anar tot plegat.
 
Els informes públics de la mateixa Generalitat estableixen que l’autoconsum només pot aportar el 30% de la demanda energètica catalana. Fixin-se que només amb autoconsum hauríem de decréixer tant que deixaríem sota mínims l’activitat econòmica que és la gran consumidora de la resta del 70% d’energia. I ja es veu que això no pot ser.
 
També sabem que les renovables en sòl urbanitzat o urbanitzable (antropitzat) poden aportar entre el 24,6% i el 33,81% de renovables. La resta ha de ser a boscos, terrenys o mar. L’afectació territorial és a prop de 67.000 hectàrees. És necessari, en conseqüència, obrir un debat seriós sobre aquesta qüestió que pugui obrir les portes a un gran acord de país i fer-ho sense amagar quina és la magnitud del canvi i les seves afectacions.
 
Si la “microgeneració renovable” que diu el president és la dels parcs de menys de 5 MW que li agraden a la consellera, aleshores, han de saber que hi haurien d’haver 2.254 parcs -com a mínim- reeixits a 2030 i 12.600 a 2050. Durant 2 anys, s’han presentat 400 projectes i han trobat que hi havia “sobreabundància”. Tanmateix, la línia estratègica que ells mateixos han anunciat necessitaria 2.254 de parcs en 8 anys. I no es fan d’avui per demà.
 
També és necessari tenir en compte que el cost total del canvi serà al voltant de 57.000 M€ o 7.381 € per cadascun dels 7.722.203 catalans i catalanes. La “microgeneració renovable participada” no pot perdre de vista això. Sembla força obvi que serà necessària la col·laboració pública i privada també.
 
El cost de la factura directa dels fòssils que compra Catalunya anualment fora és de 10.000 M€ segons l’ICAEN, un 4,2% del PIB català. Les nostres empreses han perdut competència a causa de la dependència energètica de Catalunya. A més, ara tenim l’oportunitat de rendibilitzar la inversió europea més gran de la història i utilitzar-la com  a nova palanca d’industrialització, creixement i progrés sostenible.
 
Però s’ha fet tot al contrari: presoners d’un discurs de no voler desagradar ningú, es va en direcció enlloc, o unes vegades cap aquí i d’altres cap allà. Alguns dels projectes presentats no han agradat i s’ha fet un nou decret per aturar-los tots. Mentre es fa això se segueix amagant que el Govern de la Generalitat no està disposat a dir on i com vol fer un model energètic propi de renovables per a Catalunya. Es deixa al descobert una nova topada entre ERC i Junts i, si hi ha qui argumenta que és poc seriós canviar les regles a mig fer, no sé què li pot contestar el Govern de la Generalitat.