Comarques Gironines

Comunicat del PSC sobre els acords supramunicipals a comarques gironines

  • PSC Comarques Gironines
  • Actualitzat:
  • Creat:

L’assalt entre crits, insults i mofes del Plenari de Santa Coloma de Farners, amb la col·laboració de la taula d’edat de la CUP i la complaença d’ERC, ha estat l’episodi més trist i abjecte de la democràcia municipal durant quaranta anys a Catalunya.

Marc Lamuà, 1r secretari PSC CCGG
Marc Lamuà, 1r secretari PSC CCGG

Un pacte firmat entre tres forces polítiques democràtiques i lliures, que representen els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, va ser anul·lat per les increpacions, els crits i les riotes d’un grup ampli de persones, on hi havia també representants polítics d’ERC, de la CUP i part de la família de Quim Torra.

El principal beneficiari d’aquell lamentable episodi va ser Joan Martí, que com que no havia estat capaç de revalidar la majoria necessària per continuar essent alcalde de Santa Coloma, va utilitzar aquest mecanisme totalitari per imposar la seva voluntat.

A les constitucions dels Consells Comarcals de la Selva, amb la presència de Joan Martí amb un discurs tan sectari com el que feia predir la seva actuació a Santa Coloma de Farners, i del Ripollès hi ha hagut altra vegada presència de persones que no accepten pactes polítics entre forces que representen els votants del territori i se n’exclamen.

Sobre aquesta circumstància, el PSC de Comarques Gironines vol fer saber que en els diferents Consells, ERC havia fet arribar propostes per governar amb el PSC. Al de la Selva, ERC de Joan Martí fins i tot ens va proposar presidir l’esmentat consell dos anys. Al Ripollès, tal com ha dit el representant socialista Enric Pérez, ERC fa quatre dies va plantejar-nos governar junts, però aleshores el pacte ja estava massa avançat amb Junts x Cat. Just el mateix que passava al de l’Alt Empordà, on ERC oferia al PSC molt més pes en el govern comarcal a canvi de que no pactés amb els postconvergents.

El relat màgic de l’independentisme ha arribat a confrontar-se a la realitat fins a uns punts insòlits.  ERC de Joan Martí, primer, organitza o participa en un acte totalitari, després, ens fa arribar que està disposat a cedir-nos la presidència del Consell Comarcal dos anys, i quan li traslladem amb educació que una cosa no pot anar després de l’altra, torna a organitzar un acte i un discurs indigne i cínic, aquest cop, al Consell Comarcal.

La regla bàsica, que hauríem d’acceptar els partits polítics, és el respecte a les institucions on ens presentem i, encara més, a la voluntat dels electors i electores. Fer bons i mal catalans, com en qualsevol altra època o país, només desautoritza a qui es comporta així.