Comarques Gironines

Programa electoral per a les comarques gironines

  • Actualizado:
  • Creado:

Consulteu el programa del PSC específic per a les comarques gironines

Territori, sostenibilitat i món local

Els socialistes de les comarques gironines som gent de pau i de concòrdia, de convivència i de tolerància. Són els elements essencials de la política de solucions que proposem a la ciutadania i que,  lògicament, queden reflectides en la voluntat de progrés que es desprèn de els nostres propostes en matèria de territori, sostenibilitat i món local. L’aplicació del sentit comú ens ha de permetre resoldre mancances estructurals de les nostres comarques que derivaran, per força, en una millora notable de les condicions de vida dels nostres conciutadans i conciutadanes.
 

Territori
Els Plans Directors Territorials són l’eina per racionalitzar el creixement urbanístic i adaptar-lo a condicions d’execució sensates i sostenibles. Els socialistes recuperarem els Plans Directors com a elements indispensables de la conservació del nostre territori i la preservació del paisatge.

  • Recuperar la convocatòria del Pla de Barris i exigir a la Generalitat el pagament del deutes contrets amb els ajuntaments pels plans anteriors.
  • Construcció de la torre de comunicacions del Serrat dels Boixos, aprovada pel Parlament, i corregir el retard de vuit anys en la seva posada en servei per assegurar la recepció de la banda ampla, televisió i senyal de telefonia a la zona fosca que s’estén a més de 50% del municipi de Camprodon.
  • Nova llei del territori no recentralitzadora que compti amb les entitats locals i tingui en consideració i no elimini les competències dels municipis més petits.

Medi ambient
El paisatge i el medi ambient són valors patrimonials estratègics del conjunt de les comarques gironines,
no només des del punt de vista estrictament emocional, sinó des de l’òptica de l’economia. El paisatge
és, per als socialistes, un dels motors de la nostra economia.

  • La gestió del patrimoni mediambiental de les comarques gironines exigeix la defensa del cabals ecològics dels rius per garantir l’eficiència i una gestió sostenible de l’aigua per garantir-ne l’abastament i el subministrament.
  • Preservar els espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 per tal de garantir la biodiversitat gironina i la protecció i conservació de les espècies al massís de les Cadiretes, les Basses de l’Albera, el riu Llémena, la costa del Baix Empordà o les muntanyes de Rocacorba-Puig de la Banya del Boc, entre d’altres.
  • Promocionar les vies verdes de les comarques gironines. Completar de manera definitiva les vies verdes de Sant Joan de les Abadesses a Setcases, així com promoure les de Sant Joan de les Abadesses a Olot i de Ripoll a Vic.
  • Desenvolupar el Parc Natural de les capçaleres del Ter i del Freser i crear el de la conca lacustre de l’estany de Banyoles.
  • Mantenir i garantir el cabal ecològic del riu Ter.
  • Completar la connexió dels trams del camí de ronda tallats per acabar el recorregut a la costa gironina; i actuar-hi per garantir-ne la seguretat i el manteniment.
  • Donar ajudes al manteniment de camins rurals.
  • Arranjar i mantenir les lleres dels rius i rieres de la zona costanera per contribuir al recorregut de l’aigua i l’abastiment natural de sorra a les platges, amb especial atenció al riu Tordera.
  • Donar compliment a les subvencions atorgades per l’ACA, amb especial atenció a la del circuit de l’aigua de Girona, que comprèn el Galligants, el Güell, l’Onyar, el Ter i la Sèquia Monar.

Món local
El món local és la base del país. Convé doncs, destinar-hi recursos per evitar la fugida de la gent jove de
les zones menys poblades cap a espais urbans amb més possibilitats professionals. Els socialistes creiem
en els entorns allunyats de les principals ciutats com a nous espais de desenvolupament.

  • Recuperar els convenis entre la Generalitat i els ajuntaments per al sosteniment de les Escoles Municipals de Música, les Escoles d’Adults i les Escoles Bressol i, a l’hora, exigir a la Generalitat el pagament dels deutes contrets en els convenis pel funcionament d’aquests equipaments.
  • Assegurar el desplegament de banda ampla amb fibra òptica i les TIC al conjunt del territori gironí.
  • Resoldre la recuperació per part de la Generalitat del cost de manteniment de les vies urbanes en mans dels Ajuntaments, com en el Quart, Fortià o Riumors.
  • Elaborar un pla anual de manteniment del ferm i millora de la seguretat de les carreteres gironines competència de la Generalitat.

Economia
Malgrat els efectes del sacseig que ha provocat el xoc de trens nacionalista, les comarques gironines tenen prou potencial per ser un referent de competitivitat de ple dret; i un pol d’atracció d’inversions en els sectors agroalimentari, el turístic, l’industrial, el comercial, el cultural i el de les ciències de la salut. Convé recuperar la tranquil·litat social i l’estabilitat política per fer possible el retorn a la normalitat en l’àmbit econòmic.

  • La viabilitat pública del Parc Científic i Tecnològic és un objectiu de gran valor estratègic pels socialistes de les comarques gironines. Són imprescindibles la consolidació dels projectes del Parc com a espai per a la transferència al món empresarial, la recerca, la innovació i el desenvolupament; així com a mecanisme accelerador per a la creació de noves empreses. Tot això serà possible amb el compromís i l’actuació de les institucions gironines i catalanes de manera conjunta per tornar fer que el Parc Científic i Tecnològic sigui un punt de referència públic.
  • Potenciar la Formació Professional com a motor econòmic i com a foment de l’ocupació. Desplegar les previsions de la Llei de Qualificacions i Formació Professional de Catalunya especialment en la posada en marxa dels centres integrats i en la formació dual a les escoles i a l’empresa. I elaborar un pla per potenciar la Formació Professional com a plataforma que doni sortida als Joves i operaris qualificats per les empreses
  • Cal posar en funcionament els convenis entre Generalitat i el Consorci de l'Alta Garrotxa com a sistema de dinamització un dels sectors cabdals de l'economia de La Garrotxa.
  • És necessari un impuls del campus d’Excel·lència transfronterer en aigua i turisme.
  • Proposem recolzar de manera decidida i aplicar un pla per donar impuls als clústers de les comarques gironines, com el de la carn INNOVAC i el TIC Media Girona de connexió del sector digital.
  • El compromís del govern ha d’incloure donar suport a les empreses especialitzades del territori per crear ocupació de qualitat. És el cas dels carrossers d’Arbúcies o el suro a l’anella de les Gavarres; l’alimentària arreu de les Comarques Gironines; la maquinària de la Garrotxa i el Pla de l’Estany; l’aigua de la falda de les Guilleries i el sector paperer.
  • L’economia també creix del caràcter emprenedor i les petites societats. Per tant, cal fomentar la creació de noves xarxes de vivers d’empreses; reforçar i professionalitzar les que ja existeixen a Sant Hilari, Besalú, Les Preses, Ripoll, Banyoles, Castelló d’Empúries, Santa Coloma de Farners, Salt, Sant Joan de les Abadesses, Celrà, Forallac, l’Escala, Vilablareix i Sant Feliu de Guíxols.

Aeroport
Les comarques gironines són un potència turística amb un braç comercial de gran valor. En aquest context, l’activitat de l’aeroport Girona-Costa Brava pren una importància primordial no només en l’àmbit turístic, sinó . I si bé el flux de passatgers ha crescut lleugerament en els últims temps, és encara vigent la necessitat d’aplicar, en unitat d’acció entre els diferents agents socials i econòmics, polítiques de gestió, promoció i i desenvolupament per posar-les al servei d’aquesta infraestructura.

  • Participació de les entitats públiques i privades en la gestió de l’aeroport
  • Promoure l’aeroport Girona-Costa Brava com a destí de vols europeus mitjos i com a centre d’operacions de companyies amb el valor estratègic de l’estalvi de combustible.
  • Ampliació del ventall de companyies que operen a l’aeroport.
  • Establiment d’un punt permanent d’atenció mèdica.
  • En aquest últim any, la circulació de passatgers ha augmentat lleugerament. Però això no amaga la pèrdua de passatgers molt dura dels anteriors anys. L’aeroport és una infraestructura clau per a Comarques Gironines.

Turisme
El turisme de sol i platja que s’oferia al litoral de les comarques gironines, ja no és una garantia d’èxit. La competència d’altres destins, amb una major preservació dels espais naturals arran de mar; la competitivitat dels preus i la qualitat dels equipaments han augmentat la competència fins al punt d’exigir una revisió global de l’oferta per adaptar-la als canvis. El sector turístic de les comarques gironines és encara un dels pilars de l’economia del territori però necessita un impuls per redefinir-lo, per trobar elements que el rellancin més enllà de la temporada d’estiu i que l’adaptin a la competència en el context europeu.

  • Palamós s’ha consolidat com un destí de creuers que afavoreix el desplaçament de visitants a l’àrea de Girona i la Costa Brava centre. Però no es poden perdre de vista les accions per refermar-lo en altres ports com el de Roses perquè siguin un segon pol d’atracció que reverteixi en el seu àmbit de territori més directe, com ara Figueres, l’Albera o Cadaqués i el Cap de Creus.
  • Promoure l’expansió del sector més enllà de la temporada d’estiu és una prioritat bàsica. Cal fer-ho a través del turisme de congressos i esportiu aprofitant el valor de les infraestructures ja existents a la Vall d’Aro, Lloret de Mar o la ciutat de Girona; l’estany de Banyoles, les rutes senderistes, el camí de ronda, l’Alt Empordà i la Garrotxa.
  • Volem promoure l’oferta agro-turística de qualitat i sostenible.
  • Som partidaris de fer una aposta a favor del Pla de Destinacions Turístiques Madures a la Costa Brava Sud, com a oportunitat per modernitzar i rehabilitar la infraestructura turística i ressituar-la en el mercat, amb una atenció especial a l’eix Lloret-Blanes-Tossa.
  • Proposem la promoció del turisme d’interior, tant a través de la difusió dels aspectes culturals i naturals, com els esportius a l’entorn de les estacions de muntanya.
  • Promoure el turisme a les comarques de l’interior a l’entorn de la gastronomia, la natura, el patrimoni cultural i les estacions de muntanya

Agricultura, món rural i pesca
L’activitat agrària de les comarques gironines té un pes important i molt significatiu en el conjunt l’economia gironina, mesurada en termes de qualitat i excel·lència dels productes. Però les explotacions agràries són cada vegada menys nombroses, més extenses i l’envelliment dels propietaris fa urgent la incorporació de joves empresaris rurals. La manca de lligams entre agroindústria i la pagesia, l’excés d’intermediaris, l’abisme entre el món urbà i el rural, les falses estratègies entre l’activitat agrària i el turisme, l’inexistent discurs entre l’agricultura i la sostenibilitat social i ambiental, el desinterès en vertebrar mecanismes per evitar la precarietat de la terra en règims no directes, es podrien evitar articulant les estratègies que el camp gironí necessita.
El sector agroalimentari és clau per l’economia gironina. Diversos indicadors evidencien aquest fet i li confereixen noves vies estratègiques de futur a l’agricultura i la pesca.

  • Impulsar la Formació Professional i potenciar els estudis universitaris en l’àmbit agrari adaptats a les necessitats del teixit productiu.  Promocionar i/o crear productes de qualitat com el Vi i l’oli de l’Empordà; la Poma de Girona, les Patates de la Vall de Camprodon, el Salsafí, les Cireres de Terrades, el Suro de Girona, el Poltre dels Pirineus, la Gamba de Palamós i el Peix de la Costa Brava, entre d’altres.
  • Potenciar la construcció d’una llotja de peix conjunta que doni servei a la Costa Brava Nord així com millorar les de Palamós i Blanes.
  • Fomentar el cooperativisme, impulsant la creació, la modernització i la fusió de les cooperatives existents; i l’associacionisme agrari a través de grups de producció, associacions de defensa vegetal, grups de sanejament i altres.
  • Potenciar la recerca i l’experimentació agropecuària i pesquera del Campus Agroalimentari de Girona (IRTA, Fundació Mas Badia, Campus Tecnològic de la UdG)
  • Impulsar la millora de les races de bestiar i la millora de les varietats vegetals autòctones.
  • Potenciar la creació d’un Parc Arborètum adreçat a les plantes de viver.  Impulsar la millora i la reforma dels regadius, tant els històrics com els nous (conques del Ter, la Muga, el Fluvià, l’Onyar, el Brugent i el Riudaura) mantenint sempre el cabal ecològic dels rius.
  • Fomentar la creació d’horts urbans amb una font de finançament que doni suport als Ajuntaments; i crear una xarxa de municipis ecològics de les comarques gironines.  Desenvolupar i gestionar els espais d’interès agrari fixats pels plans directors de les terres gironines (Baix Ter, Vall d’en Bas, Vall de Bianya)
  • Impulsar polítiques de protecció del sòl agrari i definir zones per aplicar-hi criteris de preservació així com elaborar una normativa de rang superior, per sobre de l’administració local, que el protegeixi i vetlli
  • Impulsar les relacions entre medi ambient i agricultura; afavorir l’atenció i la gestió de la protecció dels espais agraris inclosos en espais protegits i potenciar l’agricultura més sostenible a través de la producció integrada i l’agricultura i ramaderia ecològica.
  • Fomentar la creació d’agrobotigues i agromercats a través de les cooperatives i associacions de productors per comercialitzar directament els productes dels seus associats.
  • Fomentar els vincles entre la indústria agroalimentària i els productes de proximitat, establint el tancament de cadenes productives, individualment o en règim associatiu.  Prioritzar polítiques de desenvolupament rural en tot allò relatiu al foment de les explotacions, les cooperatives, els camins i les subvencions.
  • Impulsar la millora de les pastures, amb la creació de plans de gestió per a la millora i recuperació de pastures en zones de muntanya d’ús privat i ús comunal.
  • Prioritzar polítiques de Desenvolupament Rural per minimitzar el despoblament dels espais rurals.

Salut i benestar
La sanitat pública exigeix un finançament proporcional a la rellevància del servei de ofereix als ciutadans i ciutadanes del país i, per tant, de les comarques gironines. El govern de Junts pel Sí hi ha prestat molt poca atenció i ha gastat molt poc per reactivar-la. N’és un exemple clarificador el retard en la remodelació de la planta de vigilància i cures intensives pediàtrica de l’Hospital Trueta, entre d’altres.
Els socialistes defensem un model de salut pública de qualitat, amb recursos i en instal·lacions modernes. En aquest context, defensem el nou Hospital Josep Trueta com a referència del sistema públic vinculat a la Universitat de Girona.

  • Proposem la construcció d’un nou Hospital Josep Trueta que combini atenció sanitària, docència i recerca en un emplaçament consensuat i decidit en un debat amb participació dels sectors professionals implicats i l’administració.
  • Recuperar els Governs Territorials de Salut, incorporant els ajuntaments en els òrgans de govern, dels sectors de la Cerdanya, Ripollès, Garrotxa, Gironès, Pla de l’Estany, la Selva interior, la selva marítima-Maresme nord, l’Alt i el Baix Empordà
  • Impulsar un Pla de Consultoris Locals per garantir l’atenció sanitària als pobles petits.
  • Recuperar l’obertura dels serveis d’urgències de 24 hores als CAP de les comarques gironines, amb una atenció especial per als dels principals nuclis turístics.
  • Construir nous centres de salut a Santa Coloma de Farners i Figueres.
  • Recuperar el CAP del carrer Maluquer Salvador de Girona i engegar el procés per a la construcció del que ha de donar servei a la zona de les Casernes de Girona.
  • En el marc de la creació de la Taula Gironina Contra la Pobresa i per la promoció de la inclusió social, convocar de manera periòdica tots els agents implicats del tercer sector i els institucionals per garantir la cobertura de les necessitats bàsiques alimentàries, d’habitatge i d’energia en els sectors de població més desafavorits.
  • Donar suport a la Taula del Tercer Sector de les comarques gironines i a les entitats o ONG’s que en formen part.

 

Educació, cultura i esport
L’educació, la cultura i l’esport són elements d’alta rellevància en el desenvolupament personal i constitueixen la base d’una vida saludable, a la qual tenen dret tots els homes i dones. Els socialistes entenem l’educació com una part indestriable de la igualtat d’oportunitats; la cultura com un dret i l’esport com a mecanisme per assegurar una vida saludable.

Cultura
La cultura és l’element essencial per al desenvolupament i la llibertat d’una societat. La formació, l’accés a l’educació i a la cultura, l’establiment d’una xarxa d’equipaments culturals públics i el foment de la creació, són prioritaris per als socialistes.

  • Cal un reforçament dels equipaments, les xarxes i els serveis de cultura de les comarques gironines: biblioteques, museus i arxius; centres culturals, cases de cultura i ateneus.
  • Establirem un pla anual de millora dels equipaments culturals, com el CAES de Salt Prioritzarem el desplegament dels ensenyaments artístics per mantenir i desplegar les escoles de música i dansa.
  • Proposem mantenir l’aposta a favor de la projecció de la cultura de qualitat i, per tant, entenem el festival Temporada Alta com un dels elements que afavoriran la internacionalització de les comarques gironines.
  • Donarem suport als festivals d’arts escèniques i música i a la producció creativa, com també al món amateur (FITAG, Projecte T de teatre amateur i d’altres)
  • Cal promoure el coneixement i l’ús habitual del català i el castellà, mantenint el català com a llengua vehicular. Cal entendre com un projecte estratègic el foment de la introducció de la llengua anglesa a les matèries no lingüístiques per estimular-ne el coneixement i l’aprenentatge. I s’ha de promocionar el francès com a segona llengua estrangera a través d’intercanvis escolar i a través del batxillerat francès.
  • Cal redactar un pla públic plurianual de construccions escolars prioritzant les necessitats d’escolarització i la substitució dels barracons, encara massa presents en el paisatge escolar de les comarques gironines.
  • Impulsar una campanya d’excavacions del poblat ibèric del Puig d’en Rovira i mantenir tots els projectes arqueològics vigents i en exercici.
  • Donar impuls i col·laborar en el finançament de les excavacions al Parc Neolític de la Draga així com en la promoció d’aquest espai com un punt de referència en l’oferta patrimonial i cultural de Catalunya.
  • Potenciar una xarxa de museus vinculats a la terrissa i el món del suro incloent els de Palafrugell, Quart, la Bisbal d’Empordà i Sant Feliu de Guíxols.
  • Recuperar el finançament per a l’Organisme del Call Jueu de Girona.
  • Desencallar la concessió d’una subvenció per convertir l’espai de Palau Sabaldòria de Vilafant en un nou centre d’interpretació dels rius mediterranis.

 

Universitat

Els efectes de la gravíssima retallada que es va aplicar a Catalunya sobre l’ensenyament universitari públic encara es perceben en la qualitat i la docència dels estudis superiors. La severitat dels preus i la reducció de les beques dificulten no només l’accés a l’ensenyament superior, sinó també el pagament dels estudis en exercici. Els preus de la matriculació no han deixat d’augmentar els últims anys. L’entrada dels postgraus ha significat, a la pràctica, la privatització dels estudis i, per tant, un retrocés en el manteniment de la igualtat d’oportunitats. L’entrada de la fórmula de tres anys de grau i dos de postgrau consolida aquesta agressió contra l’educació superior pública. El professorat continua treballant en condicions molt millorables; els becaris continuen tenint dificultats per investigar al nostre país i la fuga de talents persisteix. La majoria dels associats, que introduïen un pont entre el món del treball i el de la universitat, han estat acomiadats. I el professorat lector o agregat veu sovint la seva trajectòria sobtadament truncada en no poder continuar el seu desenvolupament acadèmic.

  • Reivindiquem que la UdG recuperi la inversió pressupostària per assegurar una Universitat pública i de qualitat a Girona.
  • Assegurar un augment del 30% pressupostari per garantir que qualsevol persona que tingui el mèrit acadèmic per fer-ho pugui cursar estudis superiors.
  • Aturar l’entrada en funcionament de graus de tres anys i postgraus de dos.
  • Augmentar les beques per a realització de doctorats i treballs d’investigació.
  • Reconvertir els postgraus amb preu públic, perquè formin part íntegrament del circuït d’educació pública del país.
  • Recuperar la normalitat en la carrera acadèmica i, per tant, consolidar professorat que, havent estat lector i agregat, pugui accedir a places de titular.

Educació

El progrés econòmic i la creació de riquesa estan directament relacionats amb l’educació i preparació de la gent. Si volem que Catalunya sigui un país d’oportunitats i de progrés s’ha de posar el focus sobre l’educació com un element de país. La formació és una peça bàsica pel desenvolupament d’una economia competitiva a l’àmbit global.

  • Recuperar les subvencions per a les escoles bressol
  • Dotar pressupostàriament els projectes de construccions de les diferents escoles i institut pendents a les comarques gironines.
  • Resoldre la saturació dels tres instituts de Blanes amb nous espais per dotar adequadament la demanda d’ensenyament secundari al municipi.
  • Afrontar la construcció de nous centres d’ensenyament de secundària amb especial atenció al nou institut de Vilafant.
  • Garantir el calendari d'execució del nou centre de secundària Ermessenda a la zona sud de Girona.
  • Fer un pla de xoc d'ajuda als municipis per abordar la supressió de barreres arquitectòniques, l'eficiència energètica i la rehabilitació dels centres educatius públics.
  • Redacció i aplicació d’un pla específic per donar prioritat a l’escolarització i reconvertir en permanents els centres provisionals.
  •  

Esport

L’esport és essencial per al manteniment de les condicions que fan una vida saludable. Una xarxa d’instal·lacions esportives de qualitat a l’abast dels ciutadans farà més fluïda la relació entre esport i salut i el foment de l’exercici en edat escolar.

  • Facilitar l’accés de la ciutadania a les instal·lacions esportives pensades per a la competició per millorar-ne l’aprofitament.
  • Potenciar l’esport de base en conveni amb els clubs i les federacions especialment integrades a les comarques gironines
  • Implantar plans estratègics pel foment de l'esport extraescolar (dirigit a nois i noies adolescents) i les activitats relacionades amb salut i esport.
  • Fomentar la qualitat de les instal·lacions esportives de les comarques gironines i els seus entorns, amb recursos i finançament, per incloure-les al circuit de llocs d’entrenament dels equips professionals.
  • Potenciar els estudis de grau de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (CAFE) que s’imparteixen a Salt i els cicles formatius d’esport de grau mitjà de Banyoles, Lloret, Roses i Puigcerdà; i de grau superior a Banyoles i a Olot; i els de règim especial de Bàsquet i futbol, a Banyoles; i d’esports d’hivern, a Ripoll. 

Infraestructures
Pel seu caràcter fronterer i de porta de connexió amb Europa, les comarques gironines han d’estar equipades com a vies de comunicació adequades per absorbir el trànsit que suporten. El desenvolupament econòmic està estretament vinculat a la qualitat de les xarxes de comunicació. És per això que els socialistes prenem el compromís de millorar la xarxa viària de les comarques gironines entomant els principals projectes referents a les comunicacions.

  • Actuar en el manteniment i la millora de la seguretat de la xarxa viària competència de la Generalitat a les comarques gironines.
  • Aplicar la integració tarifària de transport públic de l’àrea metropolitana de Girona.
  • Acabament de la xarxa viària lliure de peatge.
  • Decretar la gratuïtat de l’AP-7 entre Maçanet de la Selva i la Jonquera mentre no s’acabi el desdoblament de l’A-2
  • Impulsar l’acord necessari amb l’Estat per a la construcció del Túnel de Toses.
  • Afrontar el desdoblament del tram de la carretera C-66 entre Banyoles i Besalú
  • Continuar del desdoblament de l’anella de les Gavarres, prioritzant les variants de Bordils i Celrà ja projectades.
  • Assumir el compromís per a la prolongació de la C-32 per resoldre les cues d’entrda a Lloret i Blanes, amb criteris de preservació del medi ambient i respecte per a les zones d’interès paisatgístic i natural, acceptada per consens al territori.
  • Construir la variant de Sant Pere Pescador.
  • Construir la Variant Est de Ripoll.
  • Construir la rotonda de l’entrada sud de Ripoll.
  • Iniciar les obres de construcció del nou pont de Carburo al tram de la c-38 del municipi de Sant Pau de Segúries.
  • Iniciar les obres de les variants d’Olot i de Les Preses.
  • Condicionar i millorar les carreteres de Medinyà a Verges, de Rupià a Parlavà i de Parlavà a Torroella de Montgrí.
  • Condicionar i reactivat l’estació de tren de Camallera.
  • Desplegar el Pla Especial de les Colònies Industrials del Ter i del Freser.
  • El Corredor Mediterrani ha de garantir infraestructures adequades, tan pel transport de passatgers, com sobretot de mercaderies, a l’eix europeu que recorre França fins al sud d’Espanya.
  • Avançar en la promoció i el desplegament del CIM del Far-Vilamalla com a gran centre logístic intermodal.
  • Construir una doble via ferroviària en ample estàndard internacional (UIC) per a ús mixt de passatgers i mercaderies.
  • Convertir l’estació del tren de Portbou en una subseu logística ferroviària especialitzada tant per productes com per empreses.
  • Invertir en la millora dels accessos a l’estació d’esquí Vallter 2000.
  • Millorar el manteniment de la C-65 i la C-250 per elevar les quotes de seguretat en aquestes dues vies.
  • Les infraestructures s’han de fer amb el màxim respecte al territori i d’acord amb les opinions dels municipis com a màxims coneixedors del territori.

 

Seguretat i Justícia
La seguretat dels ciutadans i ciutadanes és un element estructural que contribueix al desenvolupament i la convivència d’una societat que es vulgui dir moderna. Les comarques gironines són un espai de convivència tranquil que cal preservar prestant atenció i assegurant material, condicions de treball i efectius suficients tant al cos dels Mossos d’Esquadra, com al cos de bombers, com al d’agents rurals, però també garantint el bon funcionament de la justícia.

  • Completar el Pla d’Infraestructures Judicials i construir l’edifici judicial de Santa Coloma de Farners.
  • Millorar els parcs de bombers de la regió d’emergències de Girona.
  • Construir les Comissaries de Mossos d’Esquadra a la Jonquera i Palamós
  • Definir la nova seu dels Mossos d’Esquadra de la regió de Girona.

Ficheros adjuntos: